Elvira Mondragón, una vida, un riu de causes.
Elvira Mondragón ens ha deixat!
Compromesa amb el valencià, l’ensenyament i la renovació pedagògica, la lluita antifranquista i política o la laïcitat.
Activista ambiental amb Xúquer Viu. Aficionada al cant i al teatre.
Deixa un record inesborrable en totes les persones que la conegueren. Un dia trist per als seus amics i amigues.
Des de Xúquer Viu volem transmetre la nostra admiració i estima cap a Elvira i la seua família. El seu exemple de compromís, honestedat, alegria i lluita sempre ens acompanyarà.
Estarà en el tanatori de Cullera (enfront del cementeri) el divendres 28, des de les 11:00 del matí. La cerimònia laica serà a les 17:00 al mateix tanatori.
En homenatge a Elvira la poesia “La bellesa del riu”, que va escriure el poeta andalusí d’Alzira Ibn Jafaya fa més de 1000 anys a la vora del Xúquer, i que la nostra amiga va recitar en nombroses ocasions.
LA BELLESA DEL RIU
Déu meu, com és de bell el riu en aquest llit,
més delitós per beure que uns llavis de donzella.
Sembla una polsera, amb flors a les vores
talment la Via Làctia. És cristal·lí
com un fil d’argent sobre una túnica verda.
Pestanyes en un ull blau, el brancatge
que el voreja entre carícies de brisa.
L’or del crepuscle rellisca damunt l’aigua platejada.
Quantes vegades,
Déu meu, a la vora d’aquest riu
he convidat a un vi clar els meus estimats companys.
Les mil causes d’Elvira Mondragon.
Aficionada al cant formà part de la Coral Domus i de l’Orfeó Universitari. També en el teatre interpreta obres de Bertol Brecht, García Lorca, Miguel Hernández o Dario Fo. Destaca pel seu activisme en defensa del valencià. A l’Escola de Cullera, inicia l’ensenyament en valencià. Com a materials usen principalment: «El cuc Farruc», del qual és coautora, i «Materials per a l’alfabetització de la població adulta».
Compromesa amb la lluita antifranquista, participa en la presa del Col·legi de Llicenciats, any 1968 i en l’organització de la primera vaga del professorat interí d’instituts del País Valencià, una vaga quasi general l’any 1971.
El compromís amb la renovació pedagògica l’inicia al Seminari de Pedagogia del Col·legi de Llicenciats de València. Forma part des dels principi de l’Associació per la Correspondència i la Impremta a l’Escola (ACIES), que passarà a anomenar-se el Moviment Cooperatiu d’Escola Popular del País Valencià, també conegut per l’Escola de les Tècniques de Celestine Freinet.
Participa al moviment d’Escola Lliure i forma part de la Comissió Organitzadora de les Escoles d’Estiu del País Valencià, del 75 fins el 2001, de les quals forma part de la Comissió Organitzadora en els anys 77, 78 i 79.
S’incorpora en la dècada dels 80 a la Coordinadora d’Escoles de Valencià de La Ribera, sent mestra al Col·legi Públic Llopis Marí de Cullera i al mateix temps, al Col·lectiu d’Ensenyants de la Ribera (CODERI), on va continuar treballant per una escola pública en valencià i de qualitat.
Formà part del 1r i 2n Secretariat Nacional de l’STEPV. Va ser portaveu de l’assemblea de la província de València en el Comitè de Vaga a Madrid, en la vaga del 78, quan es va aconseguir la dedicació exclusiva per a tot el professorat.
El seu compromís amb el medi ambient l’exerceix a través de Xúquer Viu, del que forma part activa des de la seua fundació al 2003, participant activament en la lluita contra el transvasament Xúquer-Vinalopó per la recuperació del nostre riu. Gaudeix especialment de la tasca dalt de l’escenari, on solia acabar els actes, tant foren festius com reivindicatius, recitant el poema La bellesa del riu, d’IBN JAFAJA.
Finalment cal destacar la seua lluita per la laïcitat en l’Associació Cullera Laica, de la qual ha format part dins de la Junta Directiva des de la seua fundació. Va ser precisament a partir de la seua intervenció amb motiu del centenari de l’Escolaica que es va impulsar la seua creació.
Una gran donassa valenciana compromesa amb mil causes.
