Les organitzacions ambientals, cíviques i sindicals representades al Consell de l’Aigua de la Demarcació rebutgen el Pla Hidrològic sotmès a informe per no frenar el deteriorament dels rius

Les organitzacions cíviques, ambientals i sindicals que integren la Xarxa per una Nova Cultura al Xúquer rebutgen el Pla Hidrològic sotmés a informe al Consell de l’Aigua de la Demarcació a través dels seus representants.

Les organitzacions consideren que, malgrat les evidències de sobreexplotació i deteriorament dels ecosistemes aquàtics, el pla no satisfà els objectius legalment establerts de frenar el deteriorament, recuperar el bon estat dels rius, llacs, aqüífers i altres masses d’aigua i promoure l’ús sostenible aigua.

Tot i la situació de sobreexplotació acumulada, el pla reparteix una aigua inexistent incrementant així el dèficit reconegut –que passa de 265 a 310 Hm3/any– ajornant les mesures necessàries per a frenar i revertir el deteriorament de la conca. Amb això s’aguditzen les tensions pel repartiment de l’aigua en el futur, que es veuran incrementades amb la previsible disminució de la disponibilitat d’aigua a conseqüència del canvi climàtic.

Encara que puga semblar paradoxal, posar sobre la taula de negociació aigua de paper, és a dir, assignar als usuaris aigua no disponible a la demarcació per tal d’obtenir el seu suport al pla, no fa sinó afegir llenya al foc i alimentar conflictes futurs. La naturalesa no negocia.

El document presentat suposa una reculada respecte a l’esborrany presentat el juny de l’any passat i allunya encara més la possibilitat de complir els objectius marcats per al 2027. L’administració hidràulica ha cedit una vegada més davant la pressió dels usuaris privatius, afavorint els seus interessos a curt termini en detriment de l’interés general i de la disponibilitat duradora d’aigua, retorçant, amb aquesta finalitat, l’aplicació de la normativa vigent.

Les organitzacions integrades a la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer, contrariades pels canvis d’última hora i les negociacions opaques amb regants i administracions, analitzaran i documentaran els possibles incompliments per recórrer davant les instàncies competents de l’estat i la Unió Europea.

En una primera lectura s’han identificat possibles incompliments en relació amb els aspectes següents:

  • Sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, amb assignacions que superen la recàrrega natural, agreujant l’acumulada i establint noves reserves insostenibles per al regadiu.
  • Aplicació arbitrària de la metodologia establerta pel mateix ministeri per al càlcul dels cabals ambientals, establint generalment volums molt allunyats dels necessaris per a contribuir eficaçment a l’objectiu del bon estat.
  • Incompliment de la sentència del Tribunal Suprem (STS 3353/2018) pel que fa a l’exigència d’establiment de règims de cabals ecològics complets -amb tots els seus components, inclosa la d’avingudes- i el rebuig d’excepcions mitjançant la inclusió de marges addicionals de tolerància.
  • Manca actualització del registre de zones protegides.
  • Impactes ambientals de la modernització de regadius sense una avaluació rigorosa.
  • Manteniment del transvasament Xúquer-Vinalopó, malgrat el reconeixement de la manca de sobrants a la conca cedent.
  • Assignació de cabals per al Parc Natural de l’Albufera condicionada als usos, sense concreció quant al seu origen ni garantia de la seva disponibilitat, fet que perpetua la precarietat d’aquesta zona protegida.
  • Desprotecció de masses d’aigua en bon estat (reserves fluvials) i adopció insuficient de les mesures necessàries per recuperar la connectivitat fluvial i la restauració hidromorfològica general de les masses d’aigua deteriorades, a conseqüència de la priorització dels usos privatius a costa de violar les restriccions ambientals.

Les organitzacions ambientals, cíviques i sindicals de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer alerten de les conseqüències de la mala administració i recorden que els incompliments de la normativa europea poden tenir un elevat cost per al conjunt de la ciutadania, com mostren les abundants multes que paga l’Estat espanyol, per exemple, per incompliments de la directiva d’aigües residuals urbanes. D’altra banda, sent el sector agropecuari el principal consumidor d’aigua, és urgent abordar una reforma estructural -inclosa la PAC- que permeta la viabilitat a llarg termini, garantint l’ocupació, el reequilibri territorial i la conservació dels recursos naturals.

Donen suport a aquest escrit les següents organitzacions: Acció Ecologista Agró, ACEM-Ecologistes de la Manxuela de Conca i Albacete, ADIRA, AEMS-Rius amb Vida, Centre Ibèric de Restauració Fluvial, CCOO PV, Ecologistes en Acció d’Albacete, Ecologistes en Acció de Conca, Ecologistes en Acció Gudar Javalambre, Ecologistes en Acció del País Valencià, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Grup per a l’Estudi i Conservació dels Espais Naturals, Intersindical Valenciana, Millars no es Toca, Per l’Horta, Plataforma Ciutadana per la defensa del Riu Serpis, Pobles Vius Conca, Societat Albacetense d’Ornitologia, SEO/BirdLife, Stop Macrogranges Castella-la Manxa, Túria Verd, UGT, WWF i Xúquer Viu.