La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer* demana a la Confederació una revisió en profunditat del projecte de Pla Hidrològic

En una “esmena a la totalitat” les organitzacions ambientals, cíviques i sindicals integrades en la Xarxa demanen un canvi d’orientació del pla per a assolir la recuperació dels ecosistemes i promoure l’ús sostenible de l’aigua. De no produir-se el canvis apuntats, alerten de possibles sancions per incompliment de la legislació europea (Directiva Marc de l’Aigua).

Segons la Xarxa, el projecte de pla presentat no és un instrument vàlid per a aconseguir els objectius de no deteriorament addicional, recuperació del bon estat dels ecosistemes aquàtics (i terrestres vinculats) i sostenibilitat dels usos de l’aigua.

Malgrat les millores en els plantejaments de l’Esquema de Temes Importants (ETI, document intermedi en el procés de planificació) i la memòria del pla, el programa de mesures no està orientat a l’assoliment dels objectius legals fixats per la legislació europea, sinó que consolida el statu quo de sobreexplotació actual.

S’han assignat cabals d’aigua per a usos privatius que sobrepassen les disponibilitats, el desequilibri podria arribar a més de 441Hm³/any, per efecte del canvi climàtic. No es planteja utilitzar la declaració dels aqüífers sobreexplotats en masses en risc de no assolir els objectius. Es renuncia així a ordenar i reduir el volum d’extraccions, condició sine qua non per la seua recuperació.

El cas més escandalós per la seua magnitud, centralitat estratègica i per l’absència de mesures correctores és el de la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, de la que depèn el bon funcionament de la conca del Xúquer -des de les fonts (ara seques) de la Manchuela, passant pel Baix Xúquer, fins l’Albufera i el litoral sud de València ja que s’extrauen cabals molt per damunt de la recàrrega, sense que el pla dispose les mesures per a revertir tal situació. Cal recordar, a més, que la sobreexplotació d’altres conques com les del Palància, el Túria i el Vinalopó queda, en part, emmascarada per les aportacions que reben des del Xúquer. Amb aquest precedent, resulta molt preocupant l’expansió del regadiu en les capçaleres de conques com ara les del Túria o el Millars, on l’atorgament de concessions i la manca de mesures preventives han encetat un procés d’explotació accelerada dels aqüífers molt similar al de la capçalera del Xúquer fa unes dècades.

D’altra banda, la determinació dels cabals ecològics –un instrument bàsic per la restauració fluvial- està condicionada per la priorització dels usos per davant dels objectius de recuperació del bon estat dels ecosistemes que marca la llei.

Des del punt de vista qualitatiu, s’arrosseguen les conseqüències de la inacció dels cicles de planificació anterior, especialment pel que fa a la contaminació difusa d’origen agropecuari per l’ús massiu de fertilitzants i agrotòxics. La ineficàcia de les mesures de reducció de la contaminació per nitrats ja ha motivat la denúncia del Reino de España davant la justícia europea. Vista l’evolució de l’estat de les masses d’aigua afectades no resulta creïble que les mesures proposades a l’esborrany del pla aconseguisquen la recuperació a l’horitzó previst.

Les mesures privilegiades pel pla, la modernització dels regadius i la reutilització d’aigües urbanes depurades, no es conceben com un instrument per a facilitar als usuaris la transició cap a escenaris d’una menor disponibilitat d’aigua per als usos privatius, deguda a les restriccions ambientals i l’adaptació al canvi climàtic. Ans al contrari, es plantegen com una política d’oferta orientada al manteniment d’un model agroindustrial esgotat.

Les mancances en el desenvolupament i aplicació dels instruments de recuperació de costos segon el principi de qui contamina paga previstos en la directiva marc de l’aigua apuntala aquest model obsolet, traslladant doblement els costos al conjunt de la ciutadania.

En base a l’experiència de dos cicles de planificació, tenint en compte els escassos canvis instrumentals i el manteniment de l’orientació general de la planificació, podem afirmar que el pla proposat no donarà compliment a la Directiva Marc de l’Aigua, que té com objectiu recuperar els ecosistemes aquàtics i garantir la sostenibilitat dels usos de l’aigua. D’aprovar-se el pla sense canvis en profunditat, cal esperar les sancions de la UE, com ja ha ocorregut en el passat.

Per les raons exposades les organitzacions integrants de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer*, que han presentat al·legacions sobre els temes denunciats, demanen una revisió a fons del pla, que done resposta a les qüestions plantejades i tinga en compte mesures per a una transició justa a les zones afectades.

 

* La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer està formada, entre altres por les següents organitzacions: Acció Ecologista Agró, ADIRA, AEMS-Ríos con Vida, Centro Ibérico de Restauración Fluvial, CCOO PV, Ecologistes en Acció del País Valencià, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Grupo para el Estudio y Conservación de los Espacios Naturales, Intersindical Valenciana, Per l’Horta, Plataforma Ciutadana per la defensa del Riu Serpis, SEO/BirdLife, Túria Verd, UGT-PV, WWF i Xúquer Viu.