Déu meu, com és de bell el riu en aquest llit, més delitós per beure que uns llavis de donzella. Sembla una polsera, amb flors a les vores, talment la via làctia. És cristal·lí com un fil d'argent sobre una túnica verda. Pestanyes en un ull blau, el brancatge que el voreja entre carícies de brisa. L'or del crepuscle rellisca damunt l'aigua platejada. Quantes vegades, Déu meu, a la vora d'aquest riu he convidat a un vi clar els meus estimats companys. (Ibn Khafaja)
Xúquer Viu, ha celebrat els 15 anys del seu naixement. Amb aquest motiu s’ha realitzat una visita a diversos ullals d’Albalat de la Ribera i
Llegir més
