Manifest conjunt sobre la privatització de l’educació i la gestió ambiental a l’Albufera.
Les entitats ecologistes denuncien que l’Ajuntament de València utilitza l’Albufera com a marca mentre privatitza l’educació i la gestió ambiental
València, 29 de novembre de 2025
Diverses entitats ecologistes i socials vinculades a l’Albufera de València alerten que el nou rumb marcat per l’Ajuntament de València en matèria de gestió i educació ambiental suposa un pas clar cap a la privatització d’uns serveis que haurien de ser estrictament públics, independents i arrelats al territori.
El recent anunci de la licitació del servei, per més d’un milió d’euros en dos anys, del denominat “Contrato de Servicios de Gestión y Comunicación Ambiental del Servicio Devesa-Albufera” fa sospitar, donada l’eliminació de la qualificació en matèria mediambiental de la direcció del servei, que l’objectiu és pontejar els funcionaris de la casa, ja que es contempla la contractació d’una empresa per assistir la gestió i coordinació de les competències, de l’Albufera de València i la seua Devesa, competències que són municipals. Aquestes entitats volen recordar que per a això existeix el Servei Devesa-Albufera, amb un cos de personal tècnic funcionari encarregat precisament d’aquests objectius, des de la independència que els garanteix el seu ús de funció pública, sense conflicte d’interessos i amb una reputada trajectòria que ha fet que durant dècades el servei haja sigut exemple per a molts altres espais naturals.
Des de la seua creació al 1981 (anterior a la declaració de parc natural), l’Oficina Tècnica Devesa-Albufera, s’ha caracteritzat pel rigor tècnic i la imparcialitat política, convertint-se en un òrgan especialitzat i públic que ha vetllat, des d’aleshores, per la coherència ecològica i la gestió basada en criteris científics dins de l’Albufera i la Devesa.
Per això sorprèn tant aquesta decisió d’externalitzar un servei que ha vist passar cinc alcaldies i tres colors polítics diferents —PSOE, PP i Compromís— sense que cap govern municipal, fins ara, haja qüestionat el seu criteri tècnic ni la seua independència professional. Resulta especialment alarmant l’actual intent de desautoritzar, menystindre o fins i tot substituir aquest servei públic per informes encarregats ad hoc a consultores privades, destinats a validar posicions polítiques preestablertes.
Aquesta forma de governar no només vulnera l’essència de la gestió pública, sinó que posa en risc la conservació d’un dels espais naturals més valuosos de València.
La Devesa i el llac són del poble valencià, així com la seua gestió, El Saler és del poble!
De poques coses podem estar orgullosa la ciutadania de València respecte de l’Albufera, però una d’elles de segur és que l’ajuntament de València adquirira, per compra, el llac i el bosc de la Devesa, allà per l’any 1911, i l’altra, és que s’aconseguira parar el procés urbanitzador als anys 70 d’aquest trosset de costa gràcies a la pressió ciutadana, d’una població unida baix el lema El Saler per al Poble. I de la tercera cosa que podem estar orgullosa la ciutadania valenciana és de la creació d’un òrgan municipal especialitzat en la recuperació, millora i conservació d’aquest espai tan singular, l’Oficina Tècnica Devesa-Albufera (OTDA).
I és que va ser des d’aquest departament municipal, creat expressament amb aquesta finalitat pel primer govern municipal democràtic després de la dictadura, que es va iniciar en 1982, amb l’aprovació del “Pla Especial de Protecció del bosc de la Devesa del Saler”, els treballs de restauració i recuperació de les destrosses ambientals provocades pel procés urbanitzador impulsat per les darreres corporacions municipals franquistes. Ha giuta aquest servei el que ha conduit, per més de 45 anys, la rehabilitació d’un ecosistema condemnat fins convertir-lo en un dels boscos litorals més importants i millor conservats del Mediterrani.
I encara més, perquè va ser també a l’Oficina Tècnica del Devesa-Albufera on es van realitzar els Estudis Previs de l’Albufera, que van ser la base per definir els límits del parc natural, i impulsar així, la declaració com a Espai Natural Protegit, el primer del País Valencià. Els estudis van ser assumits per la corporació municipal que en el plenari de 22 de novembre de 1984 va sol·licitar al consell de la Generalitat la declaració del Parc Natural de l’Albufera i el seu entorn, materialitzant-se el juliol de 1986-
És indiscutible, per tant, la rellevància i capacitat demostrada que ha tingut aquesta oficina tècnica en la gestió i conservació del llac de l’Albufera, del bosc de la Devesa i del front litoral de la zona compresa entre les platges de Pinedo fins a Cullera.
L’Albufera no pot quedar sotmesa a l’ocurrència política del moment: necessita criteri tècnic, estabilitat institucional i respecte per un equip que ha demostrat, durant més de quatre dècades i amb governs de tota mena, la seua solvència i compromís amb el bé comú.
Una licitació al servei dels qui volen negar o minimitzar la crisi climàtica
En les seues declaracions públiques, el regidor ha resumit el canvi de rumb amb l’eslògan “de l’ocurrència al criteri tècnic; de l’eslògan a la gestió real”. Per a les entitats, aquesta frase és exactament el contrari del que està passant. Parlen de ‘criteri tècnic’ mentre neguen o minimitzen les evidències del canvi climàtic i intenten controlar el treball del propi personal tècnic del servei Devesa-Albufera. De fet, per primera vegada des que es va crear a primers dels 80, la direcció de l’OTDA no recau en cap tècnic amb formació científica.
En el moment que l’alcaldessa actual, la Sra. Català, va transferir a VOX la competència sobre el servei, la direcció va passar a tenir un caràcter purament administratiu, sense cap qualificació en matèria de les ciències naturals o ambientals, però ben submís al poder polític. Eixa és la “gestió real” de la que fan propaganda.
Darrere d’esta externalització hi ha una agenda que qüestiona o minimitza l’origen humà de la crisi climàtica, intenta reduir l’educació ambiental a activitats superficials lúdiques, sense anàlisi de fons, i relega el moviment ecologista i la comunitat científica a un paper decoratiu, quan no directament molest.
Signen el manifest:
Ecologistes en Acció de València Xúquer Viu
Per l’Horta Acció Ecologista-Agró
