En homenatge a Abel La Calle.

Un gran amic i col·laborador de Xúquer Viu que ens va deixar ahir. En la foto rebent, en nom de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, el premi Aigua Clara a Alginet en 2013.

Ahir va ser un dia trist per a les dones i homes que reivindiquem la vida per als nostres rius, fonts i manantials, que aspirem a la gestió harmònica i democràtica de l’aigua que ens reconcilie, com a societat, amb la natura. Ahir va faltar Abel La Calle Marcos, tras una llarga malaltia.

La generositat i la sabiesa d’Abel varen ser puntals imprescindibles en la lluita de Xúquer Viu per poder defensar el riu i l’Albufera; i, la seua ajuda i suport es varen mantenir, des d’aleshores, al llarg dels anys. Abel sempre ha estat disposat a ajudar-nos i orientar-nos en el laberint de les normatives ambientals i administratives, la planificació hidrològica, la gestió pública del cicle urbà de l’aigua o l’articulació efectiva del dret humà a l’aigua. La seua veu ens ha guiat com a un far en mars tempestuosos, amb el seu llenguage rigoros, precís i senzill, sempre fent-nos copartíceps dels seus coneixements, il·luminant-nos amb la seua sabiesa i ètica.

Abel La Calle, expert en dret públic i internacional, especialitzat en dret d’aigua i dret ambiental, ha estat un pilar fonamental de la nova cultura de l’aigua a Espanya, sent membre i president de la Fundación Nueva Cultura del Agua. La seua tasca intel·lectual i professional i el seu compromís social han contribuit decisivament a la defensa dels valors ambientals i socials dels ecosistemes aquàtics a la península ibèrica. Sempre posant, amb lucidesa i ètica, el focus en els valors democràtics i la gestió pública de l’aigua, la salut dels ecosistemes i l’interès públic, per combatre l’avarícia, la miopia política i la tecnocracia que es nodreixen de la degradació dels nostres rius i aqüífers.

La seua feina desinteressada com a jurista, junt al treball incansable del nostre estimat i recordat Antonio Estevan, va ser clau per a paralitzar el transvasament Xúquer-Vinalopó des de Cortes de Pallàs, que el govern espanyol havia començat a executar en 2003 i que condemnava el Baix Xúquer i l’Albufera a un deteriorament irreversible.

La seua brillantor intel·lectual només empal·lidia davant la immensitat de la seua humanitat. Qui tinguerem el privilegi de compartir vivències amb ell, mai no oblidarem la seua senzillesa, la seua tendresa, la seua generositat i el seu bon humor. Tambè el recordarem pel seu vitalisme i la seua actitud lúcida i resistent front la malaltia.

Hui Abel ens ha deixat, però està i estarà sempre en nosaltres. El seu llegat de sabiesa i ètica, continuarà il·luminant-nos; i, el seu record romandrà estimat al nostre cor, omplint-nos de bondat l’ànima.

Descansa en pau.

Des de Xúquer Viu volem expressar el nostre profund condol i afecte a la família d’Abel i a totes les persones que l’estimaven.